|
|
Puig Peric 2.810m
|
|
El dia 10 de juliol de 2010 vam fer una excursió al Puig Peric(2.810m) i Petit Peric(2.690m) per Camporells, a la Cerdanya Francesa.
Per arribar al punt de sortida (pàrking pistes d’esquí de Formiguera) hem de passar per Puigcerdà i allà passar la frontera per la Guingueta i agafar la carretera direcció Perpinyà N-116. Just abans d’entrar a Mont-Lluís trobem una rotonda on agafem la desviació que ens porta a Font Romeu/Les Angles. A la segona rotonda trencar a la dreta cap a Les Angles, per la D118 direcció Formiguères. Abans d’entrar al poble de Formiguères, agafar un trencant a l’esquerra i tot seguit a la dreta, per agafar la carretera que porta a l’estació d’esquí.
La sortida la vam fer el Joan Carles, Paqui , Jordi Mases i una servidora. Em van venir a buscar a Martorell a les 5:30 h, ufffffff, quina matinada, vaig dormir molt poc però tenia moltes ganes d’anar-hi i cap problema. Va valer la pena. A les 8 h després d’uns cafetons en un hotelet del poble de Formiguères i de menjar-nos una boníssima pasta de xocolata de la Boulangerie d’un poblet de la Catalunya Nord, vam començar a caminar.
|
|
|
Inici de l'excursió
|
|
L’inici de la sortida és tot pujada, anem per un corriol que remunta la muntanya travessant per diferents pistes d’esquí fins a l’estació superior del telecadira a 2090 m. Travessem una pista i la deixem a l’esquerra tot seguint un camí marcat que va pel mig del bosc, anem guanyant alçada de mica en mica. Més endavant retrobem aquesta pista i trobem un ampli prat amb el pic de la Serra de Mauri a 2.428 m. Les vistes són espectaculars i al fons veiem el nostre objectiu “els dos Perics” i el Carlit al fons.
|
|
Per arribar-hi hem de baixar cap els llacs de Camporells i arribem al refugi a les 10:30 on fem una petita parada de mig hora per agafar forces per l’atac al cim. La zona és preciosa, ens recorda molt a Aigüestortes. La zona és molt solitària, no hem trobat ningú en tot el camí. El refugi està situat al costat de l’Estany del Mig a 2.200m.
|
|
|
La Paqui i la Glòria
|
|
A les 11h reprenem la marxa i voregem el llac del mig pel nord deixant-lo a l’esquerra i comencem a enfilar-nos al Petit Peric, la pujada és molt maca amb tartera i trossos de grimpada. A les 12h arribem al cim on trobem un grup de Taradell que es disposen a baixar perquè volen anar a la manifestació de Barcelona a la tarda “som una nació , nosaltres decidim” . Jo també volia anar-hi ,però les ganes d’anar a muntanya van guanyar. Al final la manifestació ha fet història i van anar més d’un milió de persones.
|
|
|
En Jordi, la Glória i en Joanka, al darrera el Puig Peric 2.810m
|
|
Un noi del grup de Taradell anava en BTT i va baixar per on vam pujar nosaltres, una passada .. suposo que devia carregar a sobre la bici unes quantes vegades, hi ha gent molt suïcida. Un cop al Petit veiem el Pic Peric imponent davant nostre i uns núvols amenaçadors que estaven tapant el cel blau que ens havia acompanyat durant tota la jornada. Que fem? Ataquem el cim? ....el seny ens fa pensar una mica però la rauxa ens fa anar cap el cim: ”ja que estem aquí....”
|
|
|
La Colla al cim del Puig Peric 2.810m
|
|
Tant sols en 45 minuts estem al cim del Pic Peric. Fem les fotos de rigor i baixem rapidet, no ens atrapi la tempesta. Tot i els núvols les vistes des del cim són espectaculars, entre multituds de cims que no coneixem, veiem els coneguts: Puigmal, Carlit, Canigó, llac de les Bulloses .... Decidim baixar per un altre camí diferent al de pujada, no és recomanable tornar a crestejar i quan arribem al coll que separa els dos Perics agafem el corriol de la dreta direcció al camí que connecta el refugi de Camporells amb els llac de les Bulloses.
|
A les 13:30 parem a dinar al costat del riu que baixa del coll, els rajos del sol ens toquen de tant en tant, sembla que de moment no plourà, podem dinar tranquils. Reprenem el camí, els trons i llampecs ens acompanyen i pocs minuts després comencen a caure unes gotes enormes, però ens posem la capelina ràpidament i com acostuma a passar, segons la llei de Murphy, para de ploure. Estem suant com a pollastres , fa molta xafogor. Per sort no arranca a ploure i ens traiem la capelina.
A les 14:30 tornem a estar al Refugi i agafem el camí que baixa per la vall de la Lladura passant per l’Estany de la Basseta i el Salt dels Porcs. Veiem uns quants isards i marmotes, i ningú més. També veiem forces caques de vaques i al costat de les més antigues trobem uns bolets que segons un company de feina del Jordi són al•lucinògens, i decideix agafar uns quants per portar-li. La veritat és que gairebé omple una bossa. Llàstima que no portem cistell, els pobres bolets queden bastant fastigosos, el Jordi no li podrà fer la brometa, jejeje.
La baixada és llarga i els genolls passen factura. Estem cansats i tenim ganes d’arribar al cotxe, però fins les 17:45 no arribem.
|
Textos: Glòria Padullés
Fotografies: Joan Carles Barbero
|
|
 |
Tornar |
|
| NOTICIES |
| Estrena de l'espectacle Marônia... |
| Bauma acaba l'enregistrament del seu segon disc... |
| Ajudeu-nos a aturar la tala de 200 alzines sanes!... |
| SALVEM MONTSERRAT!... |
|
| ACTIVITATS RECENTS SOCIS |
ASCENSIONS |
| Roc de Madres |
| Veure cròniques |
|
 |
 |
 |
 |
 |
|
RSS
