|
Ruta de l'ascensió
© Joan Carles Barbero
|
|
|
El diumenge 25 de gener ens vam aixecar molt aviat (aquest és el
principal inconvenient de fer una sortida d'un sol dia). A les 6 h
vam quedar a l'estació de Fabra i Puig i a les 6:30 a la benzinera
de després del túnel de Bogonyà. Però com acostuma a ser habitual
a la Colla, els horaris no es van complir i els plans inicials van
variar una mica. A les 6 h em sona el telèfon, (començo a pensar
malament), és l'Albert que no ve, no es troba be. El Josep tampoc
està massa fi, normalment és difícil aixecar-lo del llit, però
aquesta vegada és alguna cosa més que mandra; També es queda a
casa. Després de parlar amb el Joan Carles decidim que em venen a
buscar a Martorell i anem nosaltres dos, Paqui i Víctor. El
personal s'ha reduït una mica però hi anem igualment. Hi ha moltes
ganes de fer muntanya.
Al final quedem a les 7 h a l'estació dels FGC. Després de gairebé
dues hores de viatge passem el túnel del Cadí i entrem a la
Cerdanya, agafem la carretera local fins el poble de Meranges,
aparquem el cotxe i busquem un bar per esmorzar i agafar forces
per la llarga jornada. Fins les 9 hores no obre l'únic bar que hi
ha, per tant, fem una volta pel poble per fer encara més gana.
L'espera val la pena, ens porten uns entrepans que deu-n'hi do,
costa posar-los a la boca del gruixuts que són.
Amb la panxa ben plena, a les 10:15 comença l'hora de la veritat.
Intentem arribar a Malniu amb cotxe, però, per suposat és impossible.
Encara que no hi ha massa neu , la pista té bastant trams amb gel i
acumulació de neu. Hem de deixar el cotxe gairebé al començament
de la pista, uns 2 km després del poble a 1620 m, al costat del
cartell indicador del camí que va al refugi d'Engorgs "Joaquim
Folch i Girona".
|
|
Ens endinsem per la vall que va al circ d'Engorgs
deixant el riu Duran a l'esquerra per un camí bastant clar i
fitat . Travessem algun salt d'aigua, zones de bosc i una
impressionant allau que va caure el dia abans, segons ens informen
uns nois que baixen del refugi.; Arribem a gairebé 2200 m on
trobem a la dreta el GR-11 que ve de Malniu i ja comença el
paisatge d'alta muntany.
|
|
|
Restos d'allau.
© Joan Carles Barbero
|
|
|
|
Refugi d'Engorgs
© Joan Carles Barbero
|
|
|
En aquesta alçada ja hi ha força neu, però està en molt bones
condicions, no calen ni raquetes ni crampons. A les 13:30 arribem
al Refugi d'Engorgs (2375 m), és un refugi lliure de la FEEC que
està en bones condicions, tenint en compte que és lliure. De
moment el temps és molt bo, no fa massa fred i el cel està força
destapat. Decidim no parar gaire estona, bevem una mica i tornem a
posar-nos en marxa. És bastant tard i encara ens queda més de 1
hora fins el cim, no ens podem encantar, ja dinarem al cim.
|
|
|
Parada per Dinar
© Joan Carles Barbero
|
|
|
Pugem cap a la Portella de Meranges que separa el Puigpedrós del
pic de Calm Colomer i enfilem a la dreta cap el nostre objectiu.
Quan estem pujant el coll, el temps comença a empitjorar , es tapa
tot i ens preocupem una mica. Seria una putada que pel poc que ens
queda haguéssim d'abandonar. Quan ens queda uns 100 metres pel cim
es gira bastant vent i molt fred. Patim una mica però finalment
arribem a dalt. No podem fer foto de cim ni estem ni un minut en
el punt més alt; anem corrents a darrera unes pedres per posar-nos
en crampons i baixar corrents.
|
|
|
A pocs metres del cim.
© Joan Carles Barbero
|
|
|
A pocs metres del cim.
© Joan Carles Barbero
|
|
|
|
Decidim baixar direcció Refugi de Malniu, doncs, el vent ve en
direcció del camí que hem fet de pujada i no és una bona opció
tornar pel mateix lloc.
|
|
En pocs minuts hem perdut força alçada i el
mal temps ha desaparegut, torna la calma i podem baixar més
tranquil·lament. La baixada és molt agradable, la neu és ideal,
baixem per llocs que a l'estiu és impossible fer-ho pel pedregar
que hi ha. El camí és directe a Maniu. No veiem cap petjada, només
algunes marques d'esquís, sembla que avui no hagi pujat ningú a
fer aquesta ruta. La sensació és indescriptible, tenim la Cerdanya
als nostres peus, vistes impressionants de la cara nord del Cadí,
Tossa d'Alp, Penyes Altes, zona de Núria, Canigó, Carlit...
|
|
|
De baixada del cim.
© Joan Carles Barbero
|
|
|
|
En poc més d'una hora estem al Refugi de Malniu. Just davant del
refugi, en el pàrking on a l'estiu està ple de cotxes i gent,
trobem un iglú súper gran, entrem a dintre i decidim dinar allí,
ja que hi ha una taula de neu al mig i al seu voltat un seient on
hi caben unes 12 persones. A dins, la temperatura és bona, l'únic
inconvenient és que el cul està una mica fred ja que hem de seure
sobre el banc de neu, posem bosses de plàstic i el que trobem,
per fer el seient una mica més acollidor. A les 17 hores comencem
a dinar, més aviat és un dinar-berenar . No hi ha ningú, la calma
és increïble . En tot el dia hem vist només 8 persones pujant a
Engorgs, després ja no hem trobat ni una ànima.
|
|
Interior de l'iglú.
© Joan Carles Barbero
|
|
|
Dins l'iglú s'està molt be, però encara ens queda un bon tros fins
el cotxe i hem de continuar el nostre camí. Són les 17h 35' i no
podem esperar més, ens posem de nou en marxa agafant la pista que
a l'estiu és transitable i que ara està plena de neu dura. Fem uns
6 km, per suposat se'ns fa de nit, però per la pista i amb la neu
que hi ha, no cal engegar els frontals (estri indispensable en les
sortides de la Colla). En una hora i quart arribem al cotxe i
emprenen la marxa cap a casa.
|
|
Dubtem si agafar la carretera del Túnel del Cadí o be anar per la
Collada de Toses, però la carretera més bona ens fa decantar cap
al Túnel, però després ens penedim molt de la decisió pressa. Des
de Cercs fins Balsareny hi ha una cua de llumetes vermelles una
darrera l'altra com un cuc, i nosaltres allà al mig. És el pitjor
del dia, després d'una jornada esplèndida de muntanya hem
d'aguantar la caravana dels esquiadors que omplen les pistes
d'esquí de la Cerdanya. Fins les 23h no arribo a casa.
Aquesta ruta és molt recomanable per iniciar-se a l'alta muntanya
hivernal ja que el Puigpedrós no té cap dificultat tècnica ni cap
pas exposat, com es diu col·loquialment: "és un cim de vaques".
Però com a tota muntanya un no es pot confiar, s'ha d'anar en
sempre en compte ja que el perill sempre hi és present. Un canvi
de temps sobtat pot complicar una excursió fàcil. És aconsellable
anar acompanyat, no vagis mai sol a la muntanya.
Companys: Paqui, Joanka, Victor i Gloria.
|
|
Textos: Gloria Padullés
|
Fotos: Joan Carles Barbero
|
|
 |
Tornar |
|
|
|
| NOTICIES |
| 2a sortida de preparació "Aconcagua 2008"... |
| Premis 11ena Mostra... |
| El grup Bauma a Cantàbria... |
| Ajudeu-nos a aturar la tala de 200 alzines sanes!... |
| SALVEM MONTSERRAT!... |
|
| ACTIVITATS RECENTS SOCIS |
ASCENSIONS |
| Pedraforca |
TRAVESSES |
| Ruta de les Ermites 2008 |
| Veure cròniques |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
RSS
