Usuaris: INICI Bon dia No Registrat Data Hora
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   

CRÒNIQUES SORTIDES


PENYES ALTES DE MOIXERÓ (2.180 m.)

11 i 12 gener 2003.,

Tot i la onada de fred que ens envaïa des de finals d'aquesta setmana, amb temperatures gèlides arreu a Catalunya, la Colla començava la temporada de sortides amb un cim emblemàtic del Cadí, com són les Penyes Altes del Moixeró. Sortida, en principi, d'iniciació a l'alta muntanya on els membres del grup poc acostumats al fred i la neu, tinguessin una primera presa de contacte.

Així que, el grup format per Glòria, Josep, Francesc Lligé, David, Àlex, Andreu, Ruben i Albert., partiren el dissabte amb la intenció de dormir al Refugi de Rebost. Vuit expedicionaris, que l'endemà s'augmentaria en onze, amb la incorporació al grup de Fran, Mònica i Unai. No està malament!.

Foto
Refugi del Rebost.
© David Villacampa
Fent una breu parada a Guardiola de Berguedà a prendre un bon cafetó, ja veiem que l'ambient seria gèlid, amb neu des de Berga. D'aquí agafaríem la carretera que puja a Coll de Pal fins el Coll del Forn (1713 m), anant en compte amb les plaques de glaç formades a l'asfalt. En el revolt, deixaríem els cotxes. El refugi restava a deu minuts a peu.

El "Buff" ens donà la benvinguda, fent juguesca al voltant nostre per cridar l'atenció.
L'agradable escalfor del refugi en reconfortà. Així que vam descarregar les motxilles i vam instal·lar-nos a la immensa habitació, preparada per atendre a 60 persones, i que només ocuparíem nosaltres.
El sopar calent al vespre -sopa, truita, llom, ..., una bacanal de menjar!-, una agradable conversa sota la llum tènue dels frontals, feien esgotar les últimes hores del dia. Hi ha son, però això no impedeix que hi hagi "cachondeo" a les lliteres, fins que el silenci d'algú del grup marcava el fi de la jornada.

Quina mandra! No ens teníem que haver aixecat a les set?? Bé, sembla que a algú no li ha sonat el despertador...
Mig adormits encara, la resta del grup ja esperava fora el refugi, gaudint del sol radiant que regnava. Un bon esmorzar i cap amunt.

A les deu del matí començarem a caminar; amb companyia, perquè el "Buff" ens acompanyaria durant tota l'excursió.
Prenem la pista que surt del mateix refugi -marcada pel PR C-126- que, llanejant, ens portarà al Coll de la Gavarra. S'havia d'anar amb compte, ja que la pista era coberta per una capa de glaç, mig amagada per la neu.
Ja en el coll (20') -panell indicador-, prendríem un corriol a mà dreta, fent drecera, per retrobar de nou la pista. Tot baixant, el "Buff" no parava de jugar, anant amunt i avall com vigilant que ningú es quedés enrera.
Ostres, si que baixa això ! Fem 250 metres de desnivell de baixada per després haver-los de pujar, i a veure qui els puja després...
En una curva pronunciada cap a l'esquerra (50'), el PR gira cap al N per un corriol. El seguim. Al poc, trobem un abeurador ple d'aigua que baixa de la muntanya (1h 10'). El "Buff" s'hi llença per beure-hi, esquitxant tot deu, jeje. Fem la primera parada per treure'ns la roba que ens sobra. En aquest punt, trobem un panell indicador que ens indica el camí a seguir i els horaris aproximats (Coll de Jou- 1h 30'; Penyes Altes- 2h 45').

Foto
En Buf en acció!!!
© David Villacampa

Girem cap al corriol que surt a mà dreta i comencem a enfilar cap al Coll de Jou. El camí és estret i espès de vegetació, net de neu. El grup s'estira, i els més ressagats ens quedem enrera. Uff, com puja!!

Arribant a la Roca-sança (2 h) -a tocar a la nostra dreta-, fem una breu parada en una mena de bauma. Moment de treure la cantimplora i uns ganyips per recuperar la forta pujada que estem fent. I el Ruben, com tira!! El seu cas l'estudiarà algun dia la ciència. Tindrà algun gen del seu germà ??

Foto
Durant l'ascensió
© David Villacampa

Reprenem el PR C-126 i enfilem l'últim tram de pujada. Ja queda poc!!
Coll de Jou ( 3 hores). Cerquem la carena, nevada, i contemplem l'increïble paisatge que ens envolta. A la nostra dreta, la Tosa i el refugi Niu de l'Àliga, al N l'emblanquinada Cerdanya i els seus poblets (Urús, Martinet,..), a l'esquerra el Serrat de la Miquela i ,s'intueixen, les Penyes Altes.
Moment de treure el pa, el fuet i altres exquisitats per relaxar-se i disfrutar del dia assolellat que està fent. El "Buff" no para de demanar menjar, tot remenant la cua.

Ben dinats, prenem la carena en direcció a les Penyes Altes, deixant de banda el PR C-126 que baixa per l'altre vessant fins a arribar a Urús. Ara seguim el GR-150.1 que ens portarà fins a les Penyes.
Anem seguint el camí per entre un bosc de pins on, al ser part obaga, la neu s'hi ha acumulat bastant i ens cobreix els turmells. Sorgim a una altra clariana ampla, és el Coll de la Miquela (3h 30'). La neu està dura i ens parem a posar-nos els grampons. Cal anar amb compte!

Foto
Vistes durant l'ascensió
© David Villacampa

Amb grampons als peus i piolet amb mà, seguim el camí per un altre bosc més espès. El camí es fa lent ja que la neu era inestable, amb trossos tous i altres glaçats.
Just deixem el bosc i pugem un petit collet, el Collet del Molins (4h 30'), on veiem les majestuoses Penyes. Però ja és tard, quedem poques hores de sol i decidim tornar enrera. Quina pena!
No obstant, ens conformem fer el petit cimet que hi ha a la nostra esquerra per fer-nos la foto. Encara que no hem assolit l'objectiu, el grup està content i satisfet de haver pujat fins aquí.

Foto
La Colla al cim.
© David Villacampa

Amb el sol decaient, un cel rogenc i les primeres estrelles sorgint de la llunyania, anem fent el descens. Ja a la pista, ens toquen pujar els 250 metres de desnivell, ara de pujada fins cercar de nou el refugi. Quin pal.
Les llums del refugi marquen el final d'aquesta llarga excursió. I el "Buff" que no para. Nosaltres rebentats i ell encara amb ganes de jugar. Qui fós gos!!

Ens despedim dels guardes del refugi, als quals els hi donem les gràcies pel bon tracte rebut. Tornem a carregar les motxilles i marxem cap el Coll del Forn, on havíem deixat els cotxes. Vuit graus sota zero marca el termòmetre.

Ja de tornada, un bon sopar a Cal Rosal. Ens l'hem merescut
La sortida ha estat tot un èxit. Quan hi tornem??

Companys: David, Alex, Josep, Glòria, Fran, Mónica, Andreu, Unai, Ruben i Albert.

Textos : Albert Torrent Fotos: © David Villacampa


Tornar

Tornar



Avís legal RSS Resolució óptima
800x600
CopyRight© 2001-2008
www.alyda.net®
Actualitzat
14/05/2008
Estem adherits a:
  • Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
  • Federació Espanyola d'Esports i Escalada de Muntanya
  • Associació d'Entitats Excursionistes del Barcelonès
NOTICIES
2a sortida de preparació "Aconcagua 2008"...
Premis 11ena Mostra...
El grup Bauma a Cantàbria...
Ajudeu-nos a aturar la tala de 200 alzines sanes!...
SALVEM MONTSERRAT!...
ACTIVITATS RECENTS SOCIS
ASCENSIONS
Pedraforca
TRAVESSES
Ruta de les Ermites 2008
Veure cròniques
Informació Esponsors
Fes-te soci
Registra't
MAFM
C.C.C.R.
Caminades
Accedir al Web Mail
Taulell d'Anuncis