Usuaris: INICI Bon dia No Registrat Data Hora
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   

CRÒNIQUES SORTIDES


ASCENSIÓ AL CULFREDA (3.034 m.) [Castellano]

Cansats d'anar a muntanyes massificades de gent, vam voler trobar un cim que no fos gaire conegut i que, a la vegada, tingués una bellesa especial.
Després de mirar varis llibres, vam decidir anar a visitar la Vall de Chistau i ascendir el Pic de Culfreda (3034 mts) o Batua, com l'anomenen els francesos.

Foto
Cauarère 2.902 m. i Culfreda 3.034 m.
© David Villacampa

Dissabte

Una pallissa de cotxe!! Quasi cinc interminables hores dins el cotxe va deixar a més d'un el cul quadrat. Sort que vam parar al poble d'Ainsa per estirar les cames.
A San Juan de Plan s'agafa una pista d'uns onze quilòmetres, que ens conduirà al Refugi de Tabernés. Una pista tan abonyegada i inestable, que feia trontollar-ho tot i notar alguna pedra que s'incrustava als baixos del cotxe.

Per sort, abans de fer-se de nit ja estàvem al refugi. Quina va ser la nostra sorpresa al veure un refugi forestal com aquell, amb llar de foc i bastant net, amb una capacitat de 25 places i que només comptava amb la presència de quatre catalans i un parell de manyos. Això ens va fer repensar el fet d'acampar més amunt -només t'estalvies mitja hora- o quedar-nos a dormir. Ens decidim per lo últim per majoria absoluta.

Total, que a les set del vespre ja estàvem sopant els espaguetis de plàstic i totes aquestes mandàngues que a casa no ens menjaríem ni bojos.
Començava a fer fred. El Fran treu un parell de mantes que tenia al cotxe per escalfar-nos mentre xerrem dels projectes futurs de La Colla i d'algun personatge especial que ens fa riure.

El silenci de l'exterior, el blanc de les neus dels cims, el cel estrellat,... Hi han prous al·licients perquè demà sigui un gran dia per disfrutar del magnífic paisatge que ens envolta.

Diumenge

Foto
Refugi de Tabernés 1.770 m.
© David Villacampa
Foto
Pics de Cauarère 2.902 m. i Culfreda 3.034 m.
© David Villacampa

Foto
Caminant pel Bosc.
© David Villacampa
Les set del matí. Les cinc alarmes del rellotge no han sigut capaços de treure'ns la mandra del damunt una hora abans. La primera claror del dia ens ajuden a espavilar-nos, a alguns. La Mònica, per exemple, entra en una espècie de forma "catatònica" per despertar-se. Ja,ja,ja, sembla la mòmia de Tutankamon.

Muntem les motxilles d'atac i fem una ullada al mapa de la ruta a seguir. Són les vuit, encara es bona hora per començar.
Iniciem la ruta anant en direcció NO, tot baixant al riu Zinqueta de la Pez per anar a buscar la pista marcada com a PR. Aprofitem el seu curs per omplir les cantimplores. Es preveu un dia calorós.
Després d'una petita pujada, anirem llanejant per un bosc de pins bords on l'humitat de la zona havia permès créixer algun que altre bolet.

Als quinze minuts passem per la Cabana de Culrueba, suposadament habitada per al pasturatge estival. Sortim del bosc i el paisatge s'obre, és impressionant. Anirem vorejant pel riu fins a trobar una extensa plana, el Bado de Vachimala, i un pluviòmetre al altre cantó del riu (35').

Uns indicadors de fusta ens fan dirigir sobtadament a l'esquerra, direcció el Puerto de la Madera, tot pujant per un corriolet. La pronunciada pendent de les primeres rampes, es va suavitzant mentre guanyem alçada. Això fa que el grup es separi per moments, anant cada u al seu ritme. Els més ràpids, aprofiten el lloc per admirar el meravellós bosc de pins negres que els envolta. El David i l'Àlex aprofiten per fer fotos, tot seguint les petites fletxes del camí que confirmen la ruta.

Una hora i mitja de camí. Sortim del bosc per deixar pas als matolls. Trobem una clariana. Ens sobta que el mapa, i el mateix PR, s'allunyin de la vall tot formant una gran ziga-zaga. Ens trobem amb uns manyos -que havien dormit al mateix refugi- que ens indiquen que no cal fer tanta volta; a la mateixa clariana surt un caminet entre els matolls -amb tímides fletxes de color- que condueixen al Port de la Madera també. Com el grup ja havia començat a marxar, decidim fer la ziga-zaga i anar seguint les indicacions del mapa i del PR.

Foto
Al fons els pics de Culfreda.
© David Villacampa
Mentre anàvem guanyant alçada, admirem el paisatge nevat dels cims de Cauarère, Culfreda, Baliner i Guerreys. Havia nevat força en alçada aquesta setmana, i els cims anaven ben carregats de neu flonja. Quina panoràmica!.

A les tres hores, i poc abans de guanyar el Port de la Madera, creuem un petit rierol que aprofitem per agafar aigua. Moment de fer la primera parada i menjar alguna cosa que aporti energia, perquè el desnivell superat ja era considerable. El David i l'Àlex van més lents que la resta del grup perquè aprofiten per fer fotos. Fotos que després quedarem bocabadats davant el projector, perquè quines fotos!

En pocs minuts, arribem al Coll de la Madera. Una magnífica panoràmica s'obre davant nostre: Bachimala, Punta del Sabre, Posets... El Culfreda sembla a tocar, però abans tindrem que superar una aresta i arribar al Pic de Cauarère. Gairebé quatre-cents metres de desnivell de pujada de cop i amb neu. Neu que començava a fer-se present i amb ganes; hi havia llocs en que estava tan flonja que t'enfonsaves fins als genolls. La nevada durant la setmana havia deixat un gruix una mica considerable que, fins i tot, havia format alguna que altre cornisa.

Foto
Al fons els Pics de Culfreda
© David Villacampa
Foto
Port de la Madera
© David Villacampa
Foto
Cornises a l'arista.
© David Villacampa
Foto
Pujant per l'Arista.
© David Villacampa

Foto
Pujant per l'Arista.
© David Villacampa
El Fran i l'Arnau havien agafat un bon ritme i en mitja hora ja eren al Pic de Cauarère o Punta Cabalera -fita amb pedres-(2902 mts). Els altres anàvem pujant a poc a poc, amb l'ajuda del piolet que ens servia de bastó.
Un respir. Havíem assolit la primera fita abans de cercar el Culfreda. Feia vent i no podíem parar massa per no agafar una pulmonia. Però no vam iniciar la marxa sense haver fet unes quantes fotos dels cims del nostre voltant.

Iniciem un petit descens fins un collet, per després remuntar els cent i pocs metres de pujada que ens restaven. L'Arnau, la Glòria i la Mònica anaven al capdavant. Als pocs minuts, trobem una petita cresteta d'uns cinc metres de llargada, la qual s'havia de passar amb molt de compte de no relliscar.

Mònica i Glòria no ho veuen clar i decideixen no passar. L'Arnau i l'Albert ja havien superat la dificultat i decideixen anar a fer el cim, cada cop més proper. La resta del grup, més per solidaritat que per falta de ganes, diuen haver-ne tingut prou i tornen al Pic de Cauarère a menjar alguna cosa mentre els dos companys fan al cim.

Foto
El Culfreda 3.034 m.
de baixada del Cauarère
© David Villacampa
Dit i fet. L'Arnau i l'Albert segueixen la cresta plena de neu fins cercar, en poc més de mitja hora, el Pic de Culfreda o de Batua (3034 mts). El cim és aquest, però el Culfreda el formen dos pics més amb alçades una mica inferiors (3028 i 3032 mts) que es poden fer en pocs minuts i sense gaires dificultats. La vista és molt extensa: pics com La Munia, Vignemale, Posets, Punta Suelza, Bachimala, Punta del Sabre, ... Magnífic!

Contents uns i altres d'haver assolit un cim, iniciem el descens. Però abans fem la foto de família en el Pic de Cauarère. El David no para de fer fotos i em comenta que ja ha gastat tres rodets.

En tres hores arribem de nou al refugi de Tabernés. Uf, quin descans.

Preparem motxilles i cap a casa. Ep! Però abans ens fotem el tiberi al poble d'Ainsa, per després arribar -com sempre- a les tantes de la nit a Barcelona. Què demà no treballem?.

Foto
La Colla al cim del Cauarère 2.902 m.
© David Villacampa
Foto
Mont Perdut, Cilindro, La Múnia, ...
des del Cauarère
© David Villacampa
Foto
Massís del Posets des del Cauarère
© David Villacampa
Foto
Els Eristes des del Cauarère.
© David Villacampa
Foto
Gran Bachimala i Posets des del Cauarère
© David Villacampa
Foto
El Franc de baixada al Coll del Cauarère
© David Villacampa

Companys: David Villacampa, Alejandra Trueba, Arnau Parera, Franc Garcia, Mónica Nuñez, Gloria Padullés i Albert Torrent.

Textos: Albert Torrent Fotos: © David Villacampa


Tornar

Tornar



Avís legal RSS Resolució óptima
800x600
CopyRight© 2001-2008
www.alyda.net®
Actualitzat
14/05/2008
Estem adherits a:
  • Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
  • Federació Espanyola d'Esports i Escalada de Muntanya
  • Associació d'Entitats Excursionistes del Barcelonès
NOTICIES
2a sortida de preparació "Aconcagua 2008"...
Premis 11ena Mostra...
El grup Bauma a Cantàbria...
Ajudeu-nos a aturar la tala de 200 alzines sanes!...
SALVEM MONTSERRAT!...
ACTIVITATS RECENTS SOCIS
ASCENSIONS
Pedraforca
TRAVESSES
Ruta de les Ermites 2008
Veure cròniques
Informació Esponsors
Fes-te soci
Registra't
MAFM
C.C.C.R.
Caminades
Accedir al Web Mail
Taulell d'Anuncis