Usuaris: INICI Bon dia No Registrat Data Hora
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   

CRÒNIQUES SORTIDES


ASCENSIÓ AL CANIGÓ (2.759 m.) [Castellano]

Dos anys després, la Colla va tornar a fer el Canigó. Aquest any hi havien dos "novatos" que no l'havien fet: "Claus" Muñoz i Ruben Torrent.

Vam partir de Barcelona a primera hora de la tarda. Tot passant per territori estranger, vam arribar a la pista que ens portaria al Refugi de Cortalets. Bé, pista era un dir perquè era autènticament de "Camel-Trophy". Pedres per tot arreu, pista inestable, un veritable dolor pel cotxe i pel nostre cul, cansat de donar bots per dins el cotxe.
La sorpresa ens aguardava arribant al refugi. Caigué tremenda tempesta, amb llamps, trons i pedra. Tot plegat en quinze minuts, prou per deixar-ho tot ben moll.

Acampar no va ser gens fàcil. Estava tot ple a besar, tendes per tot arreu, el refugi "a tope". Al final, en un raconet, vam poder plantar les dues tendes.
La aventura va ser després, al intentar fer foc amb troncs mullats. Res a fer, ni amb líquid inflamable, a damunt amb una ventolera que ens va fer entrar cap a les tendes.
Cinc del matí i la gent cridant pel nostre voltant, vaques empipadores amb el seu "tolon-tolon"ens desvetllaren. A les set ja no es podia ni dormir, així que ens vam aixecar i preparar per fer el cim.
Anem al refugi a prendre uns tallats. Bé, més aviat era "agua-chirri", però no hi podem demanar més.
Omplim les cantimplores d'aigua i comencem a caminar. Farem la ruta pel Berbet per després trepar per la xemeneia clàssica.

Foto
Ruben, Alex, David i Claudio
© Albert Torrent
Foto
El Canigó 2.759 m. des de el Coll del Barbat
© Albert Torrent

El Rubén anava com una bala. No m'estranya, amb catorze anys s'ho pot permetre tot. En poc més d'una hora, arribem al coll de Berbet. Ara tenim el Canigó enfront nostre. Veiem que el cim està a rebentar, tot ple de gent.
Després de vorejar el Pic Berbet per l'esquerra, per l'altra vessant, trobem el sendero marcat i amb pedra que ens conduirà a la xemeneia.
Prenem aire i anem fent fotos. La xemeneia sembla molt dreta, però enganya. És una simple grimpada de segon grau, però s'ha d'anar en compte a no relliscar. El Rubén en primer terme -disfruta com un mico trepant per les pedres- comença a pujar. És entretinguda. Ara veiem com uns corredors, que es preparen per la cursa que es farà en dues setmanes, baixen com uns llamps. David, Àlex i Claudio s'ho prenen amb calma.

Foto
El Canigó i la Ximeneia al Fons.
© Albert Torrent
Foto
El Ruben a la Ximeneia.
© Albert Torrent
Foto
L'Alex, el Claudio i el David a la Ximeneia.
© Albert Torrent

En dues hores cerquem el cim (2759 m). I com estava el cim? Abarrotaooo!! Quasi bé no tenim lloc per seure'ns.
Aquí bé el moment romàntic de la jornada, en que el David li col·loca l'anell de promesa a l'Àlex, els quals es casaran el pròxim mes de desembre. Aplaudiments. Felicitats!!!
Moment per treure el fuet i els sucs de la motxilla i fer un mos. Fa calor, quasi bé no corre l'aire. Mala visibilitat.
Fem les fotos de rigor i comencem a baixar per la ruta clàssica. És migdia i encara puja gent. Corriol ben marcat, amb algunes pedres. Claudio, Rubén i jo ens animem a córrer un tros, fins a cercar de nou les tendes.

Foto
Albert i Rubent al Cim del Canigó.
© Albert Torrent
Foto
Albert, Claudio, Rubent, Alex i David
al Cim del Canigó.
© Albert Torrent

Moment de rel·lax. Ens bé de gust mullar-nos els peus al rierol que hi passa prop de les tendes. L'aigua està freda, però es pot resistir.
De sobte, veiem al Claudio barallant-se amb la samarreta. I es que li havia entrat una abella a dins. Picada, dues picades.
Desmuntem tendes, mentre anem veient com els núvols de tempesta tornen a apropar-se a la zona. Al Pirineus no falla, cada tarda xàfec. És la seva llei.
Tornem a baixar amb el cotxe per la pista malmesa. Més de setze quilòmetres de bots i salts. Mal de cul.
Fem una breu visita al poble de Vilafranche du Conflent. Em sorprèn. Es respira més catalanisme aquí que no pas a Barcelona. Banderes catalanes i balls a la plaça del poble.
Poble molt bonic i net. Ni un paper pel terra, però cap paperera. Tindríem que prendre exemple.

Companys: Claudio Muñoz, Àlexandra Trueba, David Villacampa, Rubén Torrent i Albert Torrent.

Textos i Fotos: Albert Torrent


Tornar

Tornar



Avís legal RSS Resolució óptima
800x600
CopyRight© 2001-2008
www.alyda.net®
Actualitzat
14/05/2008
Estem adherits a:
  • Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
  • Federació Espanyola d'Esports i Escalada de Muntanya
  • Associació d'Entitats Excursionistes del Barcelonès
NOTICIES
2a sortida de preparació "Aconcagua 2008"...
Premis 11ena Mostra...
El grup Bauma a Cantàbria...
Ajudeu-nos a aturar la tala de 200 alzines sanes!...
SALVEM MONTSERRAT!...
ACTIVITATS RECENTS SOCIS
ASCENSIONS
Pedraforca
TRAVESSES
Ruta de les Ermites 2008
Veure cròniques
Informació Esponsors
Fes-te soci
Registra't
MAFM
C.C.C.R.
Caminades
Accedir al Web Mail
Taulell d'Anuncis