| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
CRÒNIQUES SORTIDES |
| Puig de Bassegoda (1370 mts) - ALTA GARROTXA |
|
A l'hora de fer el programa d'activitats d'aquest trimestre, poc ens pensàvem que la sortida al Bassegoda fos tan divertida i amena com ho va ser. Aquesta vegada, teníem a tres nous companys: la Isabel, el Quim i l'Unai, a més del Josep, Glòria, Fran, Mònica i Albert. En total vuit caminaires disposats a passar-ho bé pujant a un dels cims emblemàtics de la Garrotxa, com és el Bassegoda. |
| Diumenge, 7 d'octubre de 2002 |
|
La jornada la vam començar esmorzant al bar del càmping de Sadernes: pa amb tomàquet amb embutit, tot remullant-lo amb vi negre. Això és un bon esmorzar!!. Després de discutir sobre si agafar el cotxe per estalviar-nos de caminar un tros de pista, decidim deixar-lo estar on està i començar xino-xano. Al principi fa una mica de mandra tanta pista, però es torna amena tot parlant i rient de lo que expliquem. El Josep, com sempre, porta un CD interminable, "auto-reverse" pel que es veu, perquè no para de xerrar. La pista va pujant progressivament però, ostres!! Quin ritme que porta l'Unai, que va al capdavant del grup, fent treure la llengua als presents. A la mitja hora, trobem una abundosa font. Primera parada. Alguns es treuen el polar que porten, comença a fer calor. Després de passar per la casa de les Planes, junt a una gran plana, trenquem a la dreta per un camí que va pujant per entre castanyers. La zona es mereix una nova parada per fer fotos. La Mònica no para d'anar amunt i avall per captar-nos en alguna instantània. I jo no paro de intentar trobar un rovelló, encara que ho veig bastant difícil. Mentre pugem, trobem un corriol a mà esquerra que es dirigeix a l'ermita de Santa Maria d'Agulles. Decidim anar a visitar-la de tornada. Ara la pujada és fa més dura en forma de fortes llaçades. Just en aquest moment, passem per una zona plena de mores, les quals engrapem. Inclús el Josep es fica per entre uns esbarzers per collir les millors -millors o pitjors, però segueixo dient que les vermelles estan més bones, jejeje-. No paren de passar vehícles tot terreny i això que la pista és bastant inestable. - Com era l'home del cotxe, Mònicaaa??? Dues hores i mitja. Quasi bé onze quilòmetres de pista i arribem al Coll de Riu (1000 m). A la nostra esquerra hi ha una fita en un corriol, el qual ens portarà al cim. Però abans, treiem les galetes i la xocolata mentre mirem el malmès mapa de l'Alpina, el qual ja porta massa aventures, el pobra. Ara si que la pujada es fa més inestable. Anem seguint les fites junt amb senyals vermells que marquen el camí. Passem per algun lloc delicat per entre unes roques que permeten superar un contrafort, seguint per terreny pissarrós. Deu n'hi do com puja l'Isabel!! Sembla que porti piles a les xiruques. Mica en mica es va obrint la panoràmica, veient la serralada de la Mare de Déu del Mont i, entre la calitja, s'intueix el mar. Ara passem per una pedrera, la qual superem fent fortes zigues-zagues -no paro de relliscar, ostres!-, fins cercar una paret calcària que cal vorejar cap a la dreta, fins a donar la volta a l'esperó. Ara bé la part més divertida de l'ascensió, on s'havia de grimpar per entre roques, tot ajudant-se amb unes escales i cadenes de ferro, convertint-la en una curta via ferrada. En poc més de tres quarts d'hora des del coll, cerquem el cim del Bassegoda (1370 m). Quina panoràmica! El paisatge que ens envolta és espectacular, tot i la calitja: a la vessant francesa Canigó, Comanegra, Sant Aniol i els de Serrallonga i Costoja; cap al mar el Cap de Creus, Roses i l'Estartit; el Mont sembla aïllat de la Garrotxa; al sud, La Calma i la Monteia. En fi, un increïble mirador. Contents d'haver assolit el cim, ens "apalanquem" per fer un moç i xerrar una estona. Fem la foto de rigor i iniciem el descens, ara per l'altre vessant. Seguim les marques de color verd, baixant per un corriol més boscós i bonic que l'anterior. I jo, tossut de trobar algun bolet!! Als deu minuts, arribem a un pla herbós, i una pista que baixa cap el poble de Bassegoda, tot seguint les marques del GR-11, la qual seguim. Mentre anem baixant, dubtem si el camí que em pres és el correcte. El Fran treu el mapa, però encara no queda massa clar. Sort d'un cartell indicador que ens ho certifica, la pista conflueix amb el Coll de Riu. Sembla que la Mònica li ha pres el relleu al Josep. Quina xerrameca que porta!! Tot baixant, arribem al trencall amb l'ermita de la Mare de Déu de les Agulles (930 m), la qual visitem. L'Isabel ens explica que, fa anys, havia fet un curs d'escalada. Amb això, em venen ganes de fer "ditets" per la paret de l'ermita, però sense èxit. Més endavant, trobem alguna paret i ara és el Josep el que prova de trepar una mica. Per veure-ho!! En tres hores tornem a estar al càmping de Sadernes. Decidim anar al bar a brindar-ho amb unes birres i algunes "clares", aprofitant la ocasió per festejar el segon any de matrimoni del Josep i la Glòria. Felicitats!! |
|
 |
Tornar |
| Avís legal |
 RSS |
Resolució óptima 800x600 |
CopyRight© 2001-2008
www.alyda.net® |
Actualitzat 14/05/2008 |
Estem adherits a:
| ||||||
|
||||||
 |
||||||
 |
||||||
 |
||||||
 |
||||||
 |
||||||
 |
||||||
 |
||||||
 |