|
Aquest cop sí. S'havia resistit, però aquesta vegada era la bona.
|
|
Balaitús 3.151 m. i la Gran Diagonal
© David Villacampa
|
|
|
Després de que el mal temps fet el mes d'agost ens deixés a casa
avorrits de tanta aigua, el bon temps del cap de setmana ens va
permetre sortir i gaudir de la muntanya.
Vam decidir anar al Pic de Balaitous, cim que el teníem atravessat
després de patir unes inclemències meteorològiques increïbles l'any
passat.
El fet de que coincidís el cap de setmana amb les festes del barri
del Poblenou, va fer que la participació de la Colla fou més minsa.
El trident David, Àlex i jo, juntament amb un possible nou soci, el
Jordi Martín, vam formar l'expedició.
Dit i fet. El dissabte al matí partíem cap a Sallent de Gállego. El
viatge llarg, massa llarg, però per bona carretera. Quasi bé quatre
hores de viatge.
Ja a Sallent, decidim anar a fer un cafetó abans d'iniciar
l'ascensió. El David, l'Àlex i el Jordi comenten l'itinerari de
l'ascensió, mentre jo vaig mirant el cel, fent creus que estàvem
davant del millor cap de setmana de fa dos mesos en lo que refereix
al temps.
Tornem al cotxe i ens dirigim cap a l'embassament de la Sarra, on
aparcarem el cotxe i iniciarem l'excursió. Com sempre, l'aparcament
ple de gent que es dirigeix al refugi de Respomuso.
|
|
Cascada del Barranc d'O Ministirio
© David Villacampa
|
|
|
El Bosc al Llano Tornadizas
© David Villacampa
|
|
|
L'Albert al desviament cap els Estanys d'Arriel
© David Villacampa
|
|
|
Les cinc de la tarda. Tenim el temps just per arribar als estanys
d'Arriel, on acamparíem.
El camí comença suau, anant pel marge esquerra del riu de Aguas
Limpias. Després supera algun desnivell, trobant algun que altre
pont per superar les cascades d'aigua que ragen del Barranc d'O
Ministirio. El Jordi i l'Àlex acceleren el ritme i David i jo ens
parem per fer fotos. Sobretot arribant al Llano Tornadizas, on el
bosc de pins, faigs i algun avet ens meravellen.
Al poc, el bosc desapareix i el paisatge s'obre, veient la
espectacular cascada que brolla de l'embassament de Respomuso.
Al cap de una hora i mitja, tornem a trobar als companys, els quals
esperaven impacients junt al desviament cap als llacs d'Arriel.
Fem un petit descans i prosseguim la marxa prenent la desviació del
camí.
|
|
Barranc d'Arriel
© David Villacampa
|
|
|
L'ascensió comença a endurir-se i aviat el grup es distancía.
Primer travessem un petit bosc, que ens conduirà al barranc
d'Arriel. Aquí, travessarem el rierol i anirem -en forta pujada amb
pedres i fent zig-zags- desviant-nos en direcció O, tot seguint les
fites en tot moment que ens portaran fins als Ibons d'Arriel.
|
|
|
A les tres hores cerquem els primers estanys d'Arriel, on decidim
acampar. Quina és la nostra sorpresa al veure que no hi havia ningú
acampat. Quina sort!! Per nosaltres era millor, perquè el terreny
no es que sigui gaire propici per acampar. Tenim el quadrat just
per acampar-hi. Plantem les tendes i sopem. La nit cau i treiem els
lots.
|
Tot sopant, escolto el Barça. Acaba de marcar el segon gol contra
el Ath.Bilbao. Bé, ja era hora que guanyés, jejeje. L'Àlex i el
David fan spaguetis, com sempre; el Jordi, amb quatre coses ja en
té prou.
El cel es estrellat. Farà bon dia demà.
|
L'endemà ens despertem que encara és de nit. Amb lleganyes i mandra
sortim de la tenda i preparem la motxilla d'atac. Ostres, quin
fred!! El David, fredolic ell, es resisteix a sortir de la seva
tenda. Amb resignació, acaba cedint.
Partim tot ascendint pel curs de l'aigua per anar a cercar els
llacs de baix d'Arriel, els quals trobem al poc. Seguim fins el
fons de la vall, com si volguéssim dirigir-nos al Pic de Pallás,
enfront nostre. Es comença a fer de dia, podem admirar el paisatge
que ens envolta amb més claredat.
|
|
Estany Glaçat. (Foto descens)
© David Villacampa
|
|
|
Estanys de dalt d'Arriel (Foto descens)
© David Villacampa
|
|
|
A la mitja hora trobem el llac de dalt d'Arriel, on fem la primera
parada. Moment per treure's la jaqueta, ja em suat prou. Mentre
miro el mapa, el David pren les panoràmiques del moment. Espero que
surtin bé, perquè la bellesa de la zona s'ho val.
Tot seguint les fites, anem pel fons de la vall, passant per una
zona de grans blocs de pedres. Saltironejant, la travessem.
Tot seguit, el camí es bifurca per una canaleta cap a la dreta fent
fortes zigues-zagues, prenent una tartera de pedres que ens durà al
Estany Gelat. Ens ho prenem amb calma, el desnivell a superar es
considerable.
A la hora de camí, trobem l'Estany Gelat (2405 mts). Fem la segona
marrada, moment per beure aigua. Em sorprèn l'aigua tan blava que
hi ha. Comença a pujar gent a ritme més fort que el nostre, els
saludem. La majoria son francesos, encara que després ens trobaríem
amb alguns manyos.
Ara la pujada es fa encara més dura, ascendint per tartera fins la
cabana Michaud. El Jordi i jo accelerem el ritme, mentre el David i
l'Àlex van al seu ritme.
|
|
Pics d'Arriel i al fons el Midi d'Ossau
des de l'Abric de Michaud
© David Villacampa
|
|
|
Pic Palas des de l'Abric de Michaud
© David Villacampa
|
|
|
Tres hores i trobem el refugi-cabana Michaud (2700 mts): Curiosa
construcció feta sota uns grans blocs de pedra, la qual pot
allotjar a unes 6 persones en cas de que les inclemències del temps
siguin desfavorables. Aprofitant el lloc resguardat, ens aturem a
fer un moç. Treiem el pa i fuet que ens donaran forces per arribar
al cim, ara més a prop.
Una vegada descansats, iniciem el tram final de l'ascensió,
prenent l'anomenada Gran Diagonal, a la nostra esquerra. Primer la
canal és ampla, cosa que permet que grimpéssim sense gaires
dificultats. Una mica entretinguda, això sí. Al final d'aquesta,
sorgim a un petit coll, en el qual divisem la segona part de la
Gran Diagonal, molt més estreta i exposada.
|
|
L'Alex i el Jordi a l'Abric de Michaud
© David Villacampa
|
|
|
Primer tram de la Gran Diagonal
© David Villacampa
|
|
|
|
Després d'un petit descans, la iniciem. Es fa una mica perillosa,
al trobar alguna clapa de gel en ella. El fet de que aquest tram
sigui bastant exposat, fa que el precipici que s'aboca sigui
impressionant. Cal dir que la seva ascensió hivernal és bastant
perillosa i desaconsejable.
|
|
Segon tram de la Gran Diagonal.
© David Villacampa
|
|
|
A la mitja hora des de el collet, trobem la bretxa dels Isards, la
qual trobarem a la nostra dreta, marcada tota ella amb fites. Abans
d'aquest punt és bastant freqüent veure a la gent anar fins al
final de la Diagonal, cosa que fa que la gent retrocedeixi fins la
bretxa al veure impossible fer cresta. Ascendim per aquesta canaleta,
bastant inclinada però amb bones preses per agafar-s'hi. S'ha d'anar
amb compte de no tirar pedres!!
En quinze minuts arribem al final de la bretxa. Al girar-nos a la
nostra dreta, veiem un enorme trípode metàl·lic amb molta gent al
seu voltant. És el cim!!!
Li donc l'enhorabona als companys, contents d'haver assolit el cim.
A la segona la vençuda !!-deiem.
|
|
Grimpant per la Canal o Bretxa dels Isards
© David Villacampa
|
|
|
A pocs metres de sortir de la Canal
© David Villacampa
|
|
|
La vista era impressionant: Vignemale, Inferns, Frondiellas,
Garmo Negro, Argualas, Algas, Midie d'Ossoue, tot als nostres peus.
Sembla mentida que després d'haver fet un agost tant dolent,
poguéssim trobar aquest temps tant esplèndid.
El David descarrega el trípode i comença a fotografiar tot el que
ens envolta. Mentre, el Jordi, l'Àlex i jo mengem alguna cosa. Jo
em permeto destapar una coca-cola, me la he ben guanyada.
|
|
Frondiellas des del Balaitús
© David Villacampa
|
|
|
Penya Telera i Pala IP des del Balaitús
© David Villacampa
|
|
|
Inferns i Garmo Negro des del Balaitús
© David Villacampa
|
|
|
Vignemale des del Balaitús
© David Villacampa
|
|
|
|
El Jordi, l'Alex, l'Albert i el David
al cim del Balaitús.
© David Villacampa
|
|
|
Quan vam descansar prou, ens fem la foto de cim.
El descens va ser pausat, prou perquè David gastés tres carrets de
fotografia. Llàstima que la meva càmera va caure al riu
accidentalment i es va espatllar.
Al arribar de nou a les tendes, ens prenem un merescut descans.
Una mica ràpid, això sí, perquè els cúmuls d'evolució anunciaven
tempestes.
Desmuntem tendes i tornem al punt de partida. Al David li començà a
fer mal d'esquena degut al pes de la motxilla, això va fer que ens
prenèssim el descens amb tranquil·litat.
Tot degustant un bon "tallat" a una cafeteria de Biescas, comentem
la sortida. Tots contents després d'haver assolit una altra fita en
la nostra vida muntanyenca. Hi tornarem??
|
|
|
Companys: David Villacampa, Alejandra Trueba, Jordi Martí i Albert Torrent.
|
|
Textos: Albert Torrent Fotos: © David Villacampa
|
|
 |
Tornar |
|
|
|
| NOTICIES |
| 2a sortida de preparació "Aconcagua 2008"... |
| Premis 11ena Mostra... |
| El grup Bauma a Cantàbria... |
| Ajudeu-nos a aturar la tala de 200 alzines sanes!... |
| SALVEM MONTSERRAT!... |
|
| ACTIVITATS RECENTS SOCIS |
ASCENSIONS |
| Pedraforca |
TRAVESSES |
| Ruta de les Ermites 2008 |
| Veure cròniques |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
RSS
